| Comentari de lectura |
| Escrit per Àngel Garcia |
| Dilluns, 24 de Novembre de 2008 19:31 |
|
EL TRESOR DE L’ILLA DEL TRESOR(Las últimas voluntades del caballero Hawkins)
Jim Hawkins, el jove personatge protagonista de L’illa del tresor de R. L. Stevenson (interessant novel·la d’aventures i altres coses, que tots els adolescents haurien de llegir), torna de l’illa amb una gran fortuna i, disposat a no parlar mai més d’aquell terrorífic viatge, reobre l’hostal de l’Almirall Benbow del qual havia sortit, per convertir-lo en “un lloc diferent de qualsevol altre, un niu de conspiradors al servei de la imaginació en el qual els hostes vagin llegant-me una herència de paraules que jo hauria de saber teixir per d’aquesta manera eixamplar els meus coneixements del món” en paraules del personatge mateix. D’aquesta manera hi desfilen un jove francès amant de la Il·lustració i dels escacs que li fa de professor de llengua; un mariner i mig pirata anglès retirat, amant del whisky i la pesca; un personatge de l’aristocràcia londinenca, un gentleman, acompanyat de la seva jove filla i de qui Hawkins s’enamorarà apassionadament; un pintor holandès; un militar prussià; un escocès tornat del Canadà; un genovès músic que ni és genovès ni és músic i que serà assassinat a l’hostal, o dos cavallers espanyols que discuteixen sovint, entre altres personatges. (Premeu "Llegir més" per a la lectura de l' article complet)
Si a L’illa del tresor el jove Jim Hawkins descobria i s’enfrontava sobtadament al món dels adults, aquí ara se’ns presenta ja consolidat en la seva maduresa i gaudint-ne d’ella. Així és el llibre: tertúlies en nits tempestuoses a la vora del foc o en plàcides tardes primaverals, amb la pipa a la boca i el whisky a taula, narrant anècdotes i històries de tota mena, sota la pàtina de la literatura rica en paraules i generosa en detalls. Jesús del Campo, un escriptor de Gijón, desgrana la història amb una qualitat literària esplèndida. Com a exemple aquest paràgraf quan passeja amb la filla del gentleman: ..."fuera yo un hombre de mar o sólo de tierra firme, me importa bien poco conocer los nombres de las flores del mundo entero después de haber conocido el de usted; y quizá estén meciéndose en los últimos fondos marinos plantas de colores deslumbrantes que el hombre no ha descubierto todavía, y quizá florezcan otros pétalos igualmente sublimes encima de las nubes del cielo, pero ni unas ni otras pueden despertar el interés de alguien a quien le ha sido concedido el hermoso destino de verla a usted y de pasear a su lado." És magnífic! Un pèl retòric però magnífic. Literatura en estat pur.La novel·la no té diàlegs guionats sinó que els incorpora hàbilment en el gruix del relat, fent-lo planer i plaent, i de les anècdotes que s’hi expliquen se’n desprenen nombroses i interessants reflexions sobre multitud de coses: l’amor i el desamor, la guerra, l’honor, el nacionalisme (escocès o bretó), l’amistat, els viatges... sobre la vida en definitiva. No puc estar-me de citar un parell de pensaments: "El destino es un pájaro de vuelo caprichoso, y la tristeza un árbol alto en el que le gusta posarse". O aquest altre: “La vida es como un líquido que pasa sobre nosotros, piedras secas, y nos moja un instante y se va luego, dejándonos abandonados a nuestra suerte, o a toda carencia de suerte tal vez”.En resum: un llibre deliciós, exquisit. Un llibre per gaudir novament del plaer de llegir la literatura ben escrita.
|
| Última actualització ( Dissabte, 28 de Març de 2009 09:15 ) |
